Debat Estat de Formentera: Socialistes de Formentera

SOCIALISTES DE FORMENTERA

DEBAT DE L’ESTAT DE FORMENTERA

Hble. Sr. President, hbles. conselleres i consellers, senyor secretari, professionals de la comunicació i públic,

Bon dia a tothom!

Aquest és el 7è debat sobre l’Estat de Formentera i el tercer al qual assisteixo com a portaveu del partit que represent: els socialistes de Formentera.

Aquest any, el debat sobre l’Estat de Formentera serà el darrer que es durà a terme en aquesta legislatura. A l’horitzó proper hi ha unes noves eleccions municipals i autonòmiques, però ara i aquí no podem obviar què ha significat la creació de l’administració que representam: el Consell ha canviat en diversos aspectes importants la gestió del nostre municipi, d’una banda, ha significat un avanç en l’autonomia i autogovern de l’illa, la creació de la institució insular ha suposat independència en la gestió de les competències marcades per l’estatut d’autonomia propi de les Illes Balears per als consells insulars, sumada a la independència en la gestió de competències municipals. A més a més, ha suposat proximitat en la presa de decisions polítiques i administratives. Ara bé, el repte de futur que tenim consisteix a anar aprofundint en la qualitat dels serveis públics i en l’eficiència en la gestió. És un repte que té aquest equip de govern i que transcendirà al mateix, i haurà de ser assumit pels successius governs.

Un dels nous reptes que se’ns presenta es duu endavant la reivindicació d’un senador propi per a l’illa de Formentera. Així aconseguiríem tenir la representativitat que pertoca, tant en l’àmbit de la comunitat autònoma, com en l’àmbit de l’Estat espanyol.

Estam en un moment complex en l’àmbit de l’Estat espanyol: immersos encara en les conseqüències de la crisi econòmica; un estat en crisi de valors per la manca de transparència i per la gestió opaca i corruptel·les diverses que tots coneixem, confirmades la setmana passada per la sentència Gurtel; un Estat que al llarg dels anys no ha sabut gestionar la diversitat lingüística i cultural i que, per tant, ara té davant el repte de Catalunya, un repte que pel fet de tenir amb Catalunya una llengua en comú, haurem d’estar ben atents per com això pot afectar la cohesió de la nostra comunitat, un estat que darrerament no garanteix els drets socials que tant han costat d’aconseguir.

Ara s’obri una finestra d’esperança, després de la moció de censura presentada pel partit socialista i que ha comptat amb el suport de 180 diputats, tot cohesionant, en un moment històric, les forces d’esquerra del nostre parlament. Pedro Sánchez, com a president del Govern, té ara la responsabilitat de retornar drets dels ciutadans d’aquest país, tant culturals, com socials i de llibertats públiques, que han estat retallats durant aquests darrers 6 anys. Tot això suposarà, en definitiva, treballar, des del govern de l’Estat, en la mateixa línia que es va encetar a la nostra comunitat, polítiques en què Francina Armengol ha treballat tot duent accions de govern per recuperar drets perduts i empoderar la ciutadania, i regular mercats perquè estiguin al servei de la ciutadania.

Estam davant un moment històric que es planteja com una oportunitat per als partits d’esquerres que han de suscitar i abordar la modificació de la Constitució per tal de resoldre el problema territorial, perquè totes les comunitats i, per tant, la ciutadania se senti còmoda sota un paraigües estatal, divers, i tirant endavant polítiques integradores d’aquesta diversitat. Un model d’estat que camini cap al federalisme, un federalisme que ja començam a veure en el nostre territori insular amb polítiques de transferència de competències, com per exemple en matèria turística o la nova llei de consells, etc.

I en l’àmbit mundial, tampoc podem obviar la crisi de refugiats que hi ha a la Mediterrània; la poca implicació de l’ONU en els conflictes de Síria, Palestina, o l’estratègia devastadora i prepotent de les polítiques de Donald Trump. Encara que sembli que Formentera està lluny de tots aquests esdeveniments, des d’un punt de vista holístic, hem de veure Formentera com una part més de l’engranatge global.

Ara ja sí, centrant-nos en la qüestió que ens ocupa avui, farem una anàlisi del que veiem en la gestió del Consell de Formentera.

Política institucional

Tot i que s’han posat en marxa tota una sèrie de serveis, veiem una manca de previsió en la bona gestió de la institució i en el compliment d’acords presos aquí i en molts aspectes que dictamina la normativa.

La realitat es que seguim sense emetre els plens, acord a què es va arribar, i argument de pes per traslladar els plens en aquest espai, el Centre de Dia. Amb el temps serà obligatòria la vídeoacta. Va ser un compromís acordat de forma unànime en el Ple, a proposta dels socialistes de Formentera, i si l’acord s’hagués implementat quan es va prendre, ens hagués situat a l’avantguarda de la gestió política.

De la mateixa manera, hem pogut comprovar com es feia necessària una revisió del ROC. El PSOE Formentera va fer aquesta proposta a la qual no ha rebut resposta. És evident que modificar-lo és complex, però ha de ser un instrument funcional per a tots els grups polítics i s’han de fer ses modificacions, segons marca la llei. Per la qual cosa, es perd l’oportunitat d’abanderar polítiques que cerquen el consens perquè ni tan sols s’ha creat un grup de feina amb els diferents partits polítics per valorar les modificacions i els ajustos que s’han de fer al Reglament perquè sigui un document que respongui a les necessitats reals de la nostra institució. Sense anar mes lluny, es va aprovar la proposta de no utilitzar el tractament de “honorable”, i segons el ROC actual, aquest tractament segueix vigent.

Veiem cada dia un tracte desigual cap als consellers. Ho evidencia el fet que l’oposició segueix compartint un espai petit, que es va dir era provisional, però la veritat es que tres anys després seguim al mateix lloc.

Busquen el consens en 14 punts, però no es consulta res més a la resta de partits polítics, això és política de prepotència, que evidencia una manca d’amplitud de mires en política. Han utilitzat la seua majoria absoluta per practicar una política de fets consumats, és una forma de governar a la qual tenen dret, però no ha estat una forma de buscar consensos en temes conflictius, un consens relatiu, sobre propostes ja definides en les quals altres grups polítics no hem pogut col·laborar en la seva gestació com a proposta Els consellers d’aquesta institució representen el poble de Formentera, tot el poble es mereix el mateix tracte, si vostès ens tracten amb desigualtat, també ho fan amb els seus conciutadans. Els únics que han mostrat voluntat de diàleg, hem estat nosaltres, els grups de l’oposició; vostès han gestionat una majoria absoluta buscant el consens en aquells punts que necessitaven, amb tot el dret que li han donat les urnes. Haguéssim  preferit una veritable col·laboració en projectes d’illa, en els quals saben de la nostra posició i oferiment des del principi de legislatura de posar com a prioritat l’interès públic per sobre de l’interès partidista o rèdit electoral. Com és normal, no podem estar d’acord amb moltes de les decisions que prenen en el dia a dia, tenim una visió pròpia de la gestió de la institució i en aquest punt és en el qual apareixen les discrepàncies. Durant aquesta legislatura han comptat amb un partit socialista lleial amb la institució que ha realitzat una oposició respectuosa i propositiva.

En el Ple de març de 2017 es va aprovar per majoria absoluta que els consellers tenguessin accés a la informació en temps real, a més a més, accés a l’Absis, i encara no és una realitat. Ha passat més d’un any des d’aquesta proposta assumida per tots, i vostès que tenen la responsabilitat d’executar-la, no ho han fet. Aquest fet dificulta la labor democràtica dels grups de l’oposició, la documentació no arriba a temps, i tampoc està disponible en el portal de transparència. De fet, s’han incomplert tots els terminis de posada en marxa d’aquest portal i no ho diem només nosaltres, sinó que la institució ha sortit retratada en diversos mitjans digitals. Tot això té a veure amb una estratègia de posar pals a les rodes a l’acció i a la feina de l’oposició.

Per exemple, de les comissions informatives, se n’ha desvirtuat la funció i la funcionalitat. Els projectes que haurien de presentar-se als partits polítics, es presenten directament a la ciutadania (p. ex: regulació del pàrquing de les poblacions). Es torna a demostrar aquí el poc pes que aquest equip de govern dóna a la resta de partits, fet que demostra de nou el talant de l’equip de govern, poc dialogant, ancorats en aquesta majoria que els fa governar d’esquena a la pluralitat que els envolta.

Relacionat amb tot això, el Codi de Bon Govern. Es va aprovar l’agost de 2017, i encara no s’ha visualitzat res de res. Quin es el seu estat? quines dates es preveuen? Quin és el pla d’execució? Veiem com no és una prioritat per a vostès, fet que torna a evidenciar que no volen governar d’una manera participativa i transparent. Els fets ho evidencien, encara que en els discursos vulguin fer veure el contrari.

Relacionat amb això, com expliquen que, tot i tenir un pressupost més elevat, no s’hagi augmentat part dels pressupostos participatius, quan l’acord era mantenir un 10% del pressupost d’inversió pròpia. Consideram que cal fer un salt qualitatiu en la participació de la ciutadania en la presa de decisions. Quant a la gestió dels pressupostos participatius, portem un retard en l’execució de projectes aprovats al 2017, i anam pel mateix camí, ja que som al juny i encara no sabem quines inversions es podran fer aquest any, tot i que la tramitació començà en febrer, veiem manca d’agilitat i d’execució per la qual cosa, l’estancament de les iniciatives plantejades pel món associatiu és notori.

Després de 10 anys de Consell, ha arribat el moment de fer un salt qualitatiu en l’exercici de la democràcia que s’exerceix des de la institució. Un nou equip de govern, sorgit de les pròximes eleccions municipals, ha de ser capaç de generar polítiques diferents que ens apartin de la lamentació constant i començar a ser un model de gestió, de democràcia i de participació.

Relacions institucionals

Aquesta legislatura ha estat marcada per una col·laboració estreta i un respecte institucional amb el Govern de les Illes Balears, com ha constatat el prisident del Consell. Aquest fet ha facilitat i fet realitat algunes de les reivindicacions històriques que com a illa hem anat fent al llarg del temps. El Govern de les Illes Balears, encapçalat per Francina Armengol, ha demostrat compromís amb Formentera i tot això ha cristal·litzat amb iniciatives des de molts angles: sanitat, educació, infraestructures…

El TAC a l’hospital de Formentera és una realitat ja que la seva posada en marxa és imminent. L’ampliació de la cartera de serveis també ha sigut una realitat.

Un altre exemple, el projecte de l’escola de Sant Ferran, que veurà iniciades les obres abans que acabi aquest any, generarà una millora educativa essencial.

La transferència de les competències en matèria turística fa que Formentera sigui més independent a l’hora d’enfocar les polítiques de promoció. Aquest equip de govern té la responsabilitat de gestionar de forma eficient una partida d’1 milió d’euros, en un context en què parlam de saturació turística. Tots aquells que tenim responsabilitat en la gestió de les polítiques turístiques, disposam ara dels mitjans necessaris per aconseguir la qualitat del nostre destí turístic.

El port, l’estació marítima al port d’Eivissa, polèmiques que sense l’actuació de tots, societat civil i alguns grups polítics, tal vegada encara estarien encallades en discussions estèrils.

Legislació en matèria turística i d’habitatge que han de permetre regularitzar i fer aflorar habitatges per viure de forma digna a totes aquelles persones que decideixen tirar endavant un projecte de vida aquí.

Ara mateix tenim una proposta de zonificació de l’equip de govern damunt la taula, amb la qual estam d’acord perquè els objectius que planteja són els mateixos que hem reivindicat des dels socialistes de Formentera. Estam especialment sensibilitzats amb la necessitat d’incrementar l’habitatge disponible per a tot l’any, fet que milloraria la qualitat de vida dels residents i amb l’eliminació dels infrahabitatges. Però discrepam en la forma en què s’està prenent aquesta decisió tan important, ja que s’està fent de manera apressada. Estaríem d’acord amb una proposta consensuada de zonificació dels nuclis afectats, acompanyada d’un vertader servei d’inspecció i d’un pla de qualitat per al lloguer en plurifamiliar.

Si el nostre vertader objectiu és el descens de la massificació de l’illa, la diversificació de la riquesa, la regulació de l’impacte ambiental que pateix un entorn fràgil, que per altra banda, és el que ens fa en destí diferent, necessitam un acord global i accions rigoroses.

Recursos humans

El Consell de Formentera, des de la seua creació, ha patit un important increment de la plantilla de treballadors. No es coneix l’estratègia que se segueix per reforçar cadascun dels departaments. Fa la impressió que les plantilles han anat creixent o modificant a demanda o de forma reactiva, fet que genera un fort impacte pressupostari. A més a més, es dóna la circumstància que la plantilla ha crescut molt sense consolidar els llocs de feina, fet que pot generar un clima laboral deficitari ja que es compta gairebé amb un 50% de plantilla eventual.

Tenim un problema en el Centre de Dia i en el SAD. Ens trobam amb un servei que no té ni direcció ni coordinació, amb una manca de recursos humans, els demanam que hi posin remei, la qualitat d’aquest servei repercuteix en una part dels nostres conciutadans que requereixen una especial cura. Han de trobar una solució ràpida i eficaç a aquest problema.

Pel fet que ens volem destacar com un destí turístic de qualitat, sense menystenir els serveis públics que reben els residents a l’illa, es fa necessari desenvolupar un pla estratègic de RRHH que, per una banda, doni una resposta adequada a les necessitats de tota l’illa amb un impacte pressupostari adequat i, per altra banda, consolidi els llocs de feina tot generant un pla de consolidació de llocs i una formació continuada.

També ha de contemplar la possibilitat de la contractació pública d’empreses per a llocs i èpoques determinades, que poden anar pressupostades també amb el corresponent impacte al pressupost i millorant la transparència dels processos selectius.

Veiem com hi ha departaments que la manca de personal fa que s’enlenteixen els procediments, com és l’àrea d’urbanisme. Però no és l’única àrea afectada: el Consell té manca de juristes, manca de policies, manca d’un cos d’inspecció, i els canvis constants en els serveis de secretaria fan que els serveis als ciutadans es vegin afectats contínuament. I no sembla que dins les seves prioritats hi hagi reformular aquesta situació perquè un fet que podrien haver aprovat és reconèixer el plus d’insularitat als treballadors del Consell, i no ho han fet, en canvi, defensen a ultrança aquest plus dels treballadors de la CAIB. És molt fàcil defensar postures de les quals no es tenen competència i després canviar d’opinió quan sí es té capacitat de gestió. Per als socialistes de Formentera, tots els funcionaris, siguin de l’administració que siguin, haurien de tenir reconegut aquest plus d’insularitat, perquè d’alguna manera hem de fidelitzar treballadors a l’administració pública.

Cultura

Formentera disposa des de fa molts anys d’una programació d’activitats culturals regular. Tampoc negarem que s’han adquirit diferents infraestructures que es preveu ubicaran diferents museus, o espais lligats amb la cultura, però trobam a faltar un pla de gestió del món de la cultura. Molta inversió, però poca definició de projecte global. No veiem una idea clara de gestió dels espais, ni un projecte clar de protecció del nostre patrimoni. Can Ramon, sa Senieta, es far de la Mola… i què hi ubicarem, quina gestió se’n farà, quant personal ho gestionarà… són preguntes que s’han de saber respondre abans de decidir l’adquisició de llocs tan importants, però alhora amb un alt cost per a l’entitat. No oblidant el gran projecte del seu partit, el Centre de les Arts a Sant Ferran…

Duim anys rere la recuperació d’un lloc tan emblemàtic com es Campament, declarat BIC aquest mateix any, o un lloc on es podria veure i reviure la primera gran indústria de l’illa, ses Salines, però tot segueix com a l’inici de la seva gestió del Consell. Segur que s’han fet passes, ens consta, però la realitat es que aquests espais estan cada dia mes degradats i perdem a cada segon que passa la possibilitat de tenir referents culturals i històrics que ens facin estar mes cohesionats com a societat. Les societats necessiten referents i aquests els hem de trobar en el passat, i en el present.

Educació

Hem aconseguit que es desencalli una reivindicació històrica: l’escola de Sant Ferran. Per tant, una vegada construïda, es tancarà un procés històric que repercutirà positivament en les condicions de feina del col·lectiu de professorat i en les condicions contextuals on els nostres infants es formaran.

Ara bé, el Consell Insular de Formentera té competències en educació de 0 a 3 anys i el manteniment de les Escoletes ha de ser una prioritat i s’ha d’anar cap a la millora a l’hora de donar cabuda a totes les famílies que sol·licitin una plaça.

Formentera hauria de donar més suport als seus joves que volen sortir a estudiar fora de l’illa, per això, el PSOE Formentera creu necessari incrementar les beques que es concedeixen des de la institució; de la mateixa manera que cal agilitzar-ne el procés i la tramitació, perquè se segueixen pagant amb molt de retard.

I el Consell Escolar de Formentera? Una cosa tan simple com nomenar-ne un president/a, i farà gairebé un any que aquest organisme està inactiu. Veiem aquí la seva inoperància en alguns temes en l’àmbit de la representativitat de Formentera dins els conjunt de les Illes Balears; Formentera deixa d’estar present per exemple al Consell Escolar de les Illes Balears.

I la figura del policia tutor? quan es cobrirà? un element tan essencial per a la prevenció de conductes addictives, de conductes conflictives, i de conscienciació en educació viària, amb qui, aquest curs que està a punt d’acabar, els nostres centres educatius no hi han pogut comptar. És en aquests àmbits on vostès tenen competència, per tant, facin i dediquin temps i recursos perquè aquestes àrees estiguin actives i donem a la ciutadania el que li correspon.

Esports

Aquesta àrea s’ha vist millorada des del punt de vista del tarannà conciliador del seu responsable polític, ara bé, seguim veient com l’esport base no rep el suport que caldria. El pressupost d’aquesta àrea destinada als clubs esportius no ha augmentat des de fa anys i,en canvi, sí han augmentat els clubs esportius. Hem vist com a algunes iniciatives esportives se’ls ha donat molt suport des de la institució, però l’esport base segueix essent el gran oblidat i és aquí on el Consell hi té competència.

El centre d’esports nàutics, el gran projecte. Un projecte que acumula un retard en l’execució i que a més a més ha vist incrementat el seu cost d’una manera desproporcionada, de 300.000 € a 1.000.000 €. No podem entendre l’increment del cost d’aquest projecte. Poden explicar si s’ha valorat l’impacte visual i mediambiental que suposa la instal·lació d’aquesta infraestructura en aquesta ubicació?

REPTES

Com a repte, tenim davant la millora de la xarxa de carreteres i camins; l’adequació i connectivitat de carrils bici; posar en marxa el pla mobilitat; fer que el transport públic s’adapti cada vegada més a la realitat que ens envolta; no podem acabar la legislatura sense haver intervingut a la zona de ses Bardetes ni a Ca Marí. Tampoc disposam d’un Pla de Gestió integral de boscs, i tampoc tenim constància de quin es el pla final de resolució de fondeig a l’Estany des Peix.

Formentera ha crescut durant aquests 11 anys. S’han produït canvis, però segueixen vigents algunes reivindicacions històriques. Ens veiem abocats a una realitat que discrimina les igualtats socials; per tant, estam davant un moment de reptes, davant un horitzó complex que requereix d’amplis consensos socials, valentia per afrontar-los i objectius concrets.

El destí de Formentera està a les nostres mans; siguem responsables, valents, creatius, i generem polítiques innovadores que ens facin ser referent d’una societat més justa, equilibrada i sostenible mediambientalment.